S’acosten dies moguts per a Zapatero i el seu govern. Semblava que el President havia aconseguit apagar, en els darrers sis mesos, diversos fronts que tenia oberts: eleccions al País Basc, remodelació de Govern, brots verds de l’economia espanyola i acord sobre el finançament autonòmic.

Degut a la solució d’aquestes paperetes, Zapatero va marxar de vacances amb un cert aire de victòria malgrat la situació macroeconòmica i la de les economies domèstiques de l’Estat. Sembla però que la rentrée política se li està entravessant i ni els escàndols de corrupció del PP, serveixen com a cortina de fum per tapar les debilitats i la improvisació del seu govern.

I és que, com bé deia Albert Medrán en una blocada recent, si hi ha alguna paraula que pot fer mal a un govern i que adquireix una connotació realment negativa pel que respecta a la comunicació política, és la paraula improvisació. Sembla que els brots verds de l’economia no eren tant verds com els pretenia Salgado, Espanya ja dobla les xifres d’atur de la mitjana de l’OCDE i la política econòmica de Zapatero és una muntanya russa que marxa a gran velocitat i que és incapaç de comprendre que la política fiscal és un altre instrument de redistribució, i com a tal ha de ser dirigida amb rigor i competència. La solució a aquest embolic fiscal tampoc és apujar impostos com recentment es comenta, ja que ni apujar-los és d’esquerres, ni abaixar-los significar ser de dretes. De la mateixa manera que apujar-los no és equivalent a polítiques socials, ni abaixar-los és sinònim d’estimular l’economia. Heus aquí el gran drama de gran part de la socialdemocràcia europea, dissociar la gestió eficient de l’economia amb la responsabilitat i el compromís social.

Un altre factor que pot explicar la inestabilitat governamental de Zapatero (crec, encara massa prematur parlar de crisi de govern) és el poc pes polític que troba en el PSOE. El PSOE abans de la remodelació de govern, amb José Blanco i Manuel Chaves a l’aparell del partit, actuava com a contrapès polític i far ideològic del Govern i ajudava a marcar pautes d’actuació a la vegada que Blanco (vicesecretari general aleshores) actuava com a flagell de la oposició. Això ha canviat i amb l’entrada de Blanco i Chaves a govern el PSOE ha perdut pes polític i Leire Pajín, nova dona forta del PSOE, és incapaç de pilotar la nau socialista al mateix temps que ha de repartir estopa al PP i picar la cresta de tant en tant al Govern.

I és que fins i tot els vell amics li giren l’esquena a Zapatero. El Grup PRISA, estàndard mediàtic del socialisme espanyol des de la transició fins avui dia, ha iniciat unes ràtzies estivals en forma d’editorials, com les de dimecres i dijous, i articles d’opinió relativament contundents cap l’acció del Govern central. Cal tenir present però, que l’ofensiva del Grup PRISA respon a un atac de banyes ja que Zapatero té una nova novieta mediàtica com és el Grup Mediapro, el qual ha sortit enormement beneficiat de la legislació de la TDT de pagament en detriment de PRISA.

Zapatero està pujat ens uns ràpids, la seva barca no té rems i navega sense rumb ni direcció a cop de declaracions, rodes de premsa i improvisacions. Un panorama no gaire idíl·lic per encarar la negociació dels pressupostos generals de l’Estat.