A aquestes hores s’està celebrant l’acte unitari per donar suport a la consulta independentista  que es pretén realitzar el proper 13 de setembre a la localitat d’Arenys de Munt. Aquest és,  per se, un èxit degut al seu caràcter unitari. Un fet que demostra que les diferents sensibilitats del independentisme català, independentment de la seva ubicació en les coordenades polítiques, pot posar-se d’acord i impulsar actes d’aquests tipus. Tant de bo la tònica predominant ens els propers anys sigui aquesta i no pas les ja famoses imatges de disputa (política i física) que s’han succeït recentment, i no tant, entre les diverses faccions del independentisme català en el Fossar de les Moreres l’11 de setembre.

Anem però, a la consulta en qüestió. No tinc prou coneixements jurídics per analitzar el recursos que ha fet l’Advocacia de l’Estat per tal d’impedir la consulta. En aquest cas, us recomano l’article d’en Daniel Mallén al respecte. La consulta en si mateix ja esdevingut un èxit i una victòria moral. Molts, en els que m’incloc, vàrem veure aquesta iniciativa com un altre intent quixotesc del sobiranisme, abocat a caure en l’oblit i en el calaix de les batalletes dels militants del independentisme. El intent quixotesc va virar ràpidament cap a un format de varietés i vodevil  amb l’entrada a escena de la Falange Española y de las JONS (sí, aquests són els que reivindiquen impunement l’herència política de Jose Antonio i de Franco sense que al partit li pesi sobre la més mínima amenaça de la il·legalització) denunciant la traïció a la unitat d’Espanya que suposava la celebració d’aquest referèndum municipal d’autodeterminació. La seva entrada en escena va anar acompanyada, al cap d’uns dies, de la comparsa, similar a la de la tuna o els mariatxis, de constitucionalisme i sentit d’estat de la que sempre que pot fa gala Ciutadans.

El guió prometia: un bon argument, un protagonista català i dos dolents molt dolents i un fil argumental canviant i entretingut. Tanmateix la tensió dramàtica i el fil argumental torna a fer un nou viratge amb la irrupció del tercer en desacord. A qui em refereixo? Doncs si vols organitzar una consulta per la independència de Catalunya i ja s’hi han oposat els espanyolistes autoritaris del segle XX i els espanyolistes autoritaris del segle XXI, qui més pot quedar? Doncs l’Estat.

L’estat, encapçalat pel Govern espanyol va presentar un recurs mitjançant l’Advocacia de l’Estat, tal i com he comentat abans, amb la clara i decidida intenció de prohibir la consulta. Sembla que els estructures de l’estat espanyol han trontollat. Per poc que ho hagin fet, ha estat suficient perquè a Moncloa hagi regalimat alguna goteta de suor fred per la nuca i s’hagin procedit a cursar recursos acceleradament. És aquest darrer fet el que ha catapultat a primera línia informativa aquesta consulta i la que ha fet que més d’un a Madrid hagi aprés a situar Arenys de Munt en el mapa.

Desconec si finalment es realitzarà la consulta, tot sembla indicar que així serà. Desconec també, quin serà el resultat. Però considero que el que podia haver estat un nou intent fracassat de mantenir un pols amb l’Estat, ha acabat esdevenint una qüestió de tossuderia i també de dignitat al mateix temps que ha constituït un èxit moral i una victòria de la qual hauríem de ser curosos per saber gestionar el seu èxit i el seu impacte posterior. Gràcies a Espanya, a la seva pròpia inoperància i també a les pors de les quals es esclava, el proper dia 13 de setembre Arenys de Munt serà notícia, serà el centre mediàtic i desitjo que a més a més sigui notícia per ser el primer poble a Catalunya que creu que aquest país es pot governar per si mateix i que té un encaix perfectament viable a les institucions comunitàries. Una cosa que a més d’un de Fraga cap enllà li courà, i molt. És ben cert que la història la escriuen els guanyadors, aquesta petita pàgina de la lluita del moviment independentista català ens toca escriure-la a nosaltres ja que encara que no ho sembli i que la boira no ens deixi veure els arbres, a vegades, també guanyem.