Ferran Soriano diu, encertadament en el seu llibre, que la pilota no entra per atzar, que la sort és un factor més amb el que pots treballar i amb el que hauràs de crear les màximes oportunitats i les més òptimes per tal que qualsevol dels projectes que emprenguem tinguin èxit i siguin perdurables en el futur.
L’elaboració d’un model d’èxit per que respecta a la gestió en el marc d’un projecte és una tasca complicada, difícil i que sovint no s’acaba de completar mai. En el cas del projecte esportiu del Barça, aquest degut a la constant evolució del futbol (a vegades més ràpida, a vegades més lenta) ha d’estar en constant perfeccionament i recerca la perfecció absoluta. Però a aquestes alçades molts ja esns hem preguntat i ens seguim preguntant, què es pot millorar d’un equip com el Barça de la temporada 2008/2009?
Aquesta és la pregunta del milió de respostes, ja que és en els mesos d’estiu quan degut a l’absència de futbol i competició esportiva en general, als aficionats d’aquest esport se’ns accentua el nostre petit entrenador i opinador que portem a dins. De sobte tots ens convertim en secretaris tècnics, en entrenadors i presidents de club, fent i desfent, tancant i obrint negociacions amb un tres i no res. Tot amb l’ajuda també de la premsa esportiva, la qual es mereixeria un post en un futur no gaire llunyà.
I tot això radica en bona part en que les immillorables sensacions que tenia la culerada fa tot just un mes (el 28 de maig era l’endemà de la final de Roma) s’han esvaït o, si més no, difuminat degut a la fràgil memòria i inconformisme culé i en bona part a l’arribada de Florentino Pérez a la presidència del Reial Madrid. En menys d’un mes Florentino, l’Ésser Superior que ha accedit al seu segon mandat per aclamació popular de la premsa madrilenya i amb la resignació de part de la massa social del madridisme, ha gastat la quantitat de 160 milions d’euros en els fitxatges de Kaká (65M€)i Cristiano Ronaldo (95M€). Això, vulguem o no, crea un efecte inflacionista que s’anirà augmentant i propagant pels clubs d’elit europeu a mesura que els dos destinataris d’aquesta ingent quantitat de diners, el Manchester United i el Milan, comencin a realitzar incorporacions amb aquests ingressos que han anat a parar darrerament a les seves arques.
Davant d’aquesta actitud i davant dels fets observats, la millor recepta que pot seguir el Barça és la paciència. El Barça sap que té un equip consolidat, un bon bloc, amb solistes fantàstics i jugadors d’equip compromesos; cal però augmentar la competitivitat de l’equip, treballar per evitar la seva fragmentació en dos nivells qualitatius. Cal reforçar el mig del camp, un parell de defenses al meu entendre i un o dos atacants. I cal augmentar la qualitat de l’equip sense cometre errors passats de la era Gaspart i pagar quantitats desorbitades per jugadors amb curta experiència o futur encara per construir. Així doncs, aquest estiu ens tocarà ser els campions de la paciència aquest cop, per tal d’enfortir i consolidar el projecte barcelonista de cara a la propera temporada.
