Avui els mitjans televisius han obert els seus telenotícies amb les declaracions del Conseller d’Economia, Antoni Castells, celebrant la nova postura adoptada pel govern i especialment pel Ministeri d’Economia, comandat per Elena Salgado, entorn a les negociacions pel finançament. Aquesta suposada etapa de desgel o “d’avenços significatius”, en paraules textuals d’Antoni Castells, s’emmarquen ja en la darrera etapa del llarg recorregut que ha tingut el finançament.

Ara és el moment de caixa o faixa, el 15 de juliol és una data improrrogable en la qual Catalunya signarà un acord de finançament mínimament digne que posi fi a l’espoli fiscal que pateix i intenti corregir l’escàndol que són les balances fiscals o bé Catalunya dirà prou i farà una plantada, d’aquelles que es recordaran, en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Per tant, tot queda més obert, si cap encara, del que ho estava al 8 d’agost de 2008 (la primera data que va donar Zapatero per tancar el finançament). Els acostaments recents i l’encreuament de carantonyes que s’han fet el PSC i el PSOE aquests darrers dies no sabem si interpretar-los com un cop d’efecte de Zapatero en el que finalment ha agafat el toro per les banyes i decideix tancar la carpeta del finançament (sent conscient del mal tracte electoral que ha sofert a Catalunya en les eleccions europees); o com un darrer cop de teatre de la factoria Zapatero en el que tant a la Moncloa com a Nicaragua ja s’estigui treballant i cuinant un pre-pacte per vendre’l a la opinió pública com un acte de generositat de Zapatero envers la gran fermesa negociadora del PSC.

Declaracions recents com les de Miquel Iceta en les que auguren un finançament “super espectacular”, en paraules textuals seves, fan inclinar més a un servidor pel cop de teatre en comptes de la voluntat ferma i decidida per abordar un tema que s’ha postergat excessivament i ha passat factura a les institucions i als partits polítics de Catalunya. El final del laberint és pròxim i estic convençut que el Govern de la Generalitat no ha arribat fins aquí per tancar un mal acord, tanmateix la intromissió d’interessos partidistes pel part del PSOE i la no actuació del PSC per tal d’evitar-los poden tenir conseqüències devastadores en el si de la governabilitat de Catalunya.