Avui les pàgines de política estatal de la gran majoria de diaris es fan ressò de la deriva parlamentària del govern de Zapatero, mancat de suports estables i perdurables en el temps. La majoria simple del Grup Parlamentari Socialista no és suficient per tirar endavant els projectes de llei ni les reformes que el President del Govern té previstes o les que pertocarien fer per tal de mitigar els efectes de la crisis econòmica.

Aquest sense rumb del govern, del qual ja en vaig parlar fa uns quants dies, es va evidenciar un altre cop ahir. En el ple del Congrés, el ministre de Treball, José Corbacho, va haver de necessitar els vots de CiU per aprovar un paquet de mesures en matèria de política ocupacional contra la crisis amb la contraprestació cap als convergents que aquest paquet de mesures inclogués bona part de les seves propostes i que fos tramitat com a projecte de llei i no pas com a decret llei, com estava previst inicialment. Així ho recullen la gran majoria de diaris com l’Avui, El Público o El País

L’estratègia de CiU i el nou flirteig que s’està produint entre els socialistes espanyols i CiU revifat tot juts després de la famosa conferència d’Artur Mas “Aixecar Catalunya”, és una nova mostra de la capacitat camaleònica de Convergència i Unió sempre però, citant a  Duran, pel bé de l’estabilitat política estatal. Aquesta geometria variable i els amors i desamors entre Duran i Zapatero en el si de la Carrera de San Jerónimo recorda als versos de Sabina de la cançó “Y sin embargo…” quan Sabina (Zapatero) li jura i perjura a la seva estimada (Duran) que de sobres sap que ella és la primera i no menteix quan diu que per ella donaria la vida; malgrat en alguns moments estigues temptat de deixar-la.

Sembla ara per ara que Duran segueix pres d’amor (o d’interès) de Zapatero. La pregunta però es saber fins quan i canvi de què Duran i per extensió tota CiU faran de salvavides a Zapatero i el seu feble Govern