Els resultats electorals de les eleccions a Euskadi aboquen una passa més, si cap, a la societat basca a l’abisme de la incertesa i el desconcert. La distribució parlamentària que reflectirà el Parlament Basc durant la propera legislatura es caracteritzarà pel buit de l’esquerra abertzale i per la possibilitat, per primer cop, que un canvi de color polític a Ajuria Enea sigui possible, gràcies en part a aquest buit que l’esquerra abertzale s’ha vist obligada a deixar. No pretenc però, tornar a carregar les tintes contra l’adulteració de les eleccions de passat diumenge sinó que m’agradaria desgranar, al meu parer, quin és l’escenari post electoral que ens han deixat les eleccions del passat diumenge i coincidiran el panorama polític basc.

Amb aquest resultats, i més avui que s’ha confirmat la pèrdua del segons escó d’Eusko Alkartasuna en favor del PSE, sembla que el Patxi López farà el pas a optar a la Lehendakaritza ja que el tripartit basc més la incorporació d’Aralar no sumen els vots necessaris. Zapatero però, haurà de donar el seu vist i plau perquè el president del Govern no va gaire sobrat de suports com per escatimar el suport que ara per ara li dóna el PNB al Congrés. Tot això, les darreres notícies i esdeveniments semblen indicar que un pacte PSE-PP investirà a Patxi López com al primer Lehendakari del PSE independentment ja del que faci el diputat de UPyD.

Aquesta alternança vista en clau democràtica és sana. El PNB porta des de la restauració de l’autogovern basc instal·lat a Ajuria Enea i per una mera qüestió d’higiene i transparència el canvi pot ser vist com quelcom positiu. Malauradament però, aquest pacte a nivell polític, em porta creure que Patxi López està signant la seva defunció política ja que s’està llençant en braços d’un PP que li farà l’abraçada de l’ós i li dificultarà i condicionarà a posteriori qualsevol acte d’acostament a postures d’enteniment durant tota la legislatura amb la que serà la primera i destacada força de l’oposició (la següent només tindrà 4 escons), el PNB.

López governarà en contra de la majoria social imperant al País Basc i amb un sector de la població basca amb una àmplia capacitat de mobilització que sense necessitat de baixar de l’autobús ha obtingut 101.000 i escaig vots que sense la il·legalització de D3M hagués obtingut 7 diputats variant així la configuració parlamentària subsegüent i hagués obert un altre ventall de combinacions i possibilitats en quan a pactes.

La pilota rebotarà amb més i més força en el frontó que és la política basca durant els propers quatre anys. Malgrat sembli que el clímax hagin estat les eleccions, aquestes només han estat l’escalfament de la disputa que seran aquest quatre anys amb el panorama que es dibuixa.