El futur polític del País Basc es decidirà el proper  1 de març en unes eleccions on per primer cop l’esquerra abertzale no podrà participar-hi. La manca d’higiene i qualitat democràtica imperant a l’Estat espanyol s’ha tornat a posar de manifest per darrer cop, i ara amb les eleccions basques més ajustades i incertes vistes fins el moment.

Ibarretxe, al capdavant del nacionalisme basc conservador, es presenta a la reelecció amb el cartell de candidat sobiranista malgrat les dissensions internes que darrerament han ocorregut al si del PNB, com la relliscada en les declaracions d’Urkullu. El gran rival a les urnes del, fins avui, hegemònic PNB serà el PSE. Els socialistes bascos esperen sumar suficient vots per evitar una reedició del tripartit basc i forçar així un canvi en l’escenari polític basc que comportaria l’aparició del PSE en primer pla com a contra pes del PNB. Les enquestes darrerament publicades els hi són favorables i el candidat Patxi López desperta molt menys vot negatiu que l’actual Lehendakari Ibarretxe, la qual cosa en el cas d’una màxima bipolarització de la campanya, cosa que dubto li seria, favorable.

En segona línia però segurament amb molt més pes mediàtic que els socialistes bascos, es situa el Partit Popular basc que sembla haver-se recuperat amb un temps rècord (cosa de la proximitat de les eleccions indubtablement) de la marxa de la que havia estat el buc insígnia del nacionalisme espanyol al País Basc durant la dècada dels 90 i bona part de la primera del s. XXI, María San Gil. Aquesta, molt propera al sector dur del PP d’Aznar, Aguirre i Mayor Oreja entre d’altres, va abandonar el vaixell degut a les seves desavinences amb Mariano Rajoy durant la redacció de la ponència del Congrés Nacional dels Populars. El nou candidat Antonio Basagoiti es presenta com a únic garant que la seva força serà la única que no deixarà la Lehendakaritza en mans del nacionalisme basc. És a dir, discurs de cara a la parròquia sense voluntat d’eixamplar l’espectre electoral i que per tant corre el perill de sofrir una fuga de vots per l’esquerra davant el creixement del PSE i per l’extrema dreta més espanyolista ja que UPyD també concorrerà a les eleccions i està al llindar, sembla, d’obtenir un escó per Àlaba.

Els amics d’Eusko Alkartasuna han decidit presentar-se en solitari trencant així la coalició amb el PNB. Els sondejos els són favorables ja que els hi atorguen la mateixa representació parlamentària que amb la coalició junt el PNB, 3-4 diputats. La qual cosa, combinada amb que Aralar augmentaria lleument la seva representació parlamentària, fa que el buit que deixarà l’Esquerra Abertzale (9 diputats en les darrers eleccions) l’ocupi gairebé tot el PSE.

En les festes d’aniversari dels marrecs, sempre hi ha algun nen o nena que comença a plorar, segurament perquè les cosa no li acaba de fer el pes. Aquest nano avui, segurament seria l’esquerra abertzale. Diuen que les eleccions són la festa de la democràcia, en les properes de l’1 de març la festa serà incompleta ja que s’ha decidit que un sector prou representatiu de la societat basca no té possibilitat a sentir-se representada. Això és una mala notícia pels demòcrates i un motiu més per creure que qualsevol projecte amb l’Estat espanyol ens porta a un carreró sense sortida.