Ahir el Lehendakari del País Basc, Juan José Ibarretxe, va anunciar que presentarà una denúncia a títol individual al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg contra l’estat espanyol per prohibir, mitjançant  un recurs d’inconstitucionalitat, la llei 9/2008 del Parlament Basc, altrament coneguda com la llei que habilita la consulta sobiranista del Lehendakari. Ibarretxe també va animar als bascos i basques a seguir el seu exemple i portar l’estat espanyol davant dels tribunals.

Aquest fet, es pot entendre com un clar enfrontament de l’executiu d’Ibarretxe amb l’estat espanyol i un desafiament a aquest i tota la seva maquinària d’estat. No pas per pionera, ja que altres col·lectius pro drets humans ja han denunciat a l’estat espanyol però sí per ser el primer poder executiu que forma part de l’engranatge de poder de l’estat espanyol que ho fa.

Malgrat tot, no puc estar de criticar la decisió d’Ibarretxe. La iniciativa marca una línia de confrontació molt dura amb l’estat ja que el primer representant polític de la sobirania espanyola al País Basc, després de Zapatero, es querellarà contra el seu propi estat; però crec que Ibarretxe mira en el lloc inadequat expressament.

Expressament, perquè crec l’executiu basc està actuant de manera electoralista, passant una cortina de fum de tall pre electoral. Recordem que les eleccions basques són d’aquí menys d’un any. Ibarretxe durà als tribunals llei tombada pel Tribunal Constitcional però que tampoc té el suport del seu partit. El propi PNB, en veu del seu president, Íñigo Urkullu, ha desautoritzat la consulta i l’ha qualificada d’inoportuna i inapropiada.

Ens trobem aleshores davant una situació insòlita en la que el partit desautoritza als seus membres al govern, quan tradicionalment el partit sempre ha mantingut, i en aquest cas el PNB especialment, postulats més radicals que els membres del govern. A partir d’aquesta situació cal fer la següent pregunta: ¿No seria una autèntic desafiament a l’estat posar en pràctica la consulta amb l’acord de la gran majoria de la societat civil basca i de gran part de les seves forces polítiques, en comptes de querellar-se amb l’estat espanyol quan el teu propi partit no aprova la consulta?

Amb tot això no vull dir que no doni suport a la consulta; ans al contrari, li dono suport i donaré suport a qualsevol iniciativa que serveix per donar veu als qui no en tenen i serveixi perquè una comunitat de persones pugui decidir lliurement el seu futur. Però sempre i quan, es faci des del consens i la unitat seguin els preceptes que un bon amic blocaire va definir en un article titulat Màxim debat intern, màxima unitat externa.

Aquest fet, és degut al sistema de separació de càrrecs del PNB que diversos sectors d’Esquerra han volgut implantar d’ençà el darrer congrés. Per a mi, l’exemple del PNB escenifica perfectament els desajustaments que produeix aquesta separació de càrrecs. Per un costat, el partit desautoritza al seu màxim membre del govern basc, i mentre aquest anuncia una querella al Tribunal de Drets Humans contra l’estat espanyol, el PNB, el seu partit, està disposat a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del Govern espanyol.

Curiós enfrontament.