Fa dos dies llegia en el bloc de l’Anna Simó el que crec que és una encertadíssima crítica a la nova directriu aprovada pels Ministres de Treball de la Unió Europea per tal de “flexibilitzar” la jornada laboral i poder-la fer-la extensible fins a un total de 60 hores, o 65 en el cas dels metges. Per cert, el ministre espanyol Celestino Corbacho es va abstenir.

Avui però, la gran majoria de diaris obren la seva plana internacional amb Irlanda i la seva celebració del Referèndum vinculant per tal de ratificar, o no, el tractat de Lisboa. Algunes rotatives fan una crítica implícita al fet que els irlandesos/es puguin decidir el futur de tota Europa. Però francament, sento enveja. Enveja sana que la República d’Irlanda tingui una Constitució, la qual estipula que qualsevol tractat, tant a nivell intern o extern, ha de ser ratificat per la seva població. Crec que en aquest sentit, tots els Estats europeus haurien de prendre exemple d’Europa.

El Tractat de Lisboa en si mateix, és un invent de la factoria neoliberal Sarkozy-Merkel per tal de desencallar la fallida Constitució Europea i establir marc mínim de relacions europees. Un marc mínim però, que té el nivell de tractat i que en comptes de prendre mesures en favor de l’Europa social i del benestar retalla el marge d’intervencionisme dels Estats membres i priva a la seva pròpia ciutadania de ratificar o no aquesta proposta.

La Unió Europea ha significat un pas importantíssim en favor del llançament i creixement econòmic de la Unió Europea i dels seus Estats membres; però malauradament, no ha significat el mateix per al progrés social, la reducció de l’atur, la disminució de les diferències entre classes benestants i treballadores o el increment de serveis socials de qualitat com l’educació o la sanitat. I precisament el Tractat de Lisboa i la nova directriu de l’esclavatge aprovada pels ministres de treball, no ajuden a la consecució d’aquest objectiu.

Francament, crec que el independentisme català ha de ser europeista i ha de voler ajudar a la construcció d’una Europa més pròspera per als seus habitants, no només per les seves empreses, però sincerament crec que ni els independentistes catalans ni qualsevol europeu/a hem de renunciar al nostre benestar ni a la nostra capacitat de decisió en detriment d’Europa, ja que Europa en si mateixa hauria de l’element creador de benestar.