De dissabte en dissabte 9 Juny, 2008
Posted by jordiaranda in Eleccions, Esquerra, Política.trackback
1) Que els Joans són les persones escollides per a encapçalar el projecte polític d’Esquerra al llarg d’aquests quatre anys, tal i com ho van reflectir els resultats de les primàries. Uns resultats completament legítims al haver acudit a les urnes el 70% de la militància i haver expressat el seu suport d’una o altra manera. Els esmentats resultats van atorgar una victòria, vorejant el 40% i mantenint una distància de gairebé 10 punts amb el segon classificat.
2) Que Joan Carretero ha obtingut uns bons resultats i s’ha erigit com a la revelació d’aquestes eleccions, aconseguint un resultat molt bo i fent un forat gran tant a l’Àrea Metropolitana com Barcelona, la qual acaba amb el tòpic que el carreterisme és cosa dels Pirineus. Els resultats de Joan Carretero confirmen l’existència d’una massa crítica de militància amb el rumb que havia pres l’anterior executiva i que per tant, la nova haurà de fer el màxim esforç possible per tal de tornar-los a fer sentir còmodes dintre el seu propi partit. Ja per acabar amb Carretero, voldria lloar la seva campanya; la qual ha estat austera però intel·ligent ja que ha anat a buscar una tipologia concerta de militant, que tal i com reflecteixen els resultats és present arreu dels territoris i en conseqüència l’ha fet apujar fins al segon lloc.
3) El carodisme està en franca davallada, ja que tot i mantenir el tipus en els seus feus han estat víctimes del forat carreterista. A part de la posterior reflexió sobre la idoneïtat del tàndem Benach-Niubò. Potser hagués estat millor un tàndem Benach-Llansana. Crec que Niubò, tot i obtenir un segon lloc que estava fora de les meves travesses, no obeïa a un perfil adequat de candidat a Secretari General. La seva candidatura la podem considerar una contraprestació de Carod a la direcció regional de Barcelona. Prova d’això, també, és que els coordinadors de campanya d’ERC Futur eren d’ERC Barcelona.
4) El temps posa a tothom al seu lloc. I Esquerra Independentista s’ha erigit com la gran derrotada d’aquesta jornada electoral. Uriel Bertran ha jugat molt fort, la qual cosa és comprensible. Però també ha jugat brut fent mal polític a altres persones, les quals en cap moment han intentat minvar o perjudicar la seva candidatura; la qual cosa al meu entendre és impropi d’una persona que ha estat Portaveu Nacional de les JERC i que per tant ha begut de la cultura de treball, esforç i sacrifici de les nostres joventuts. No sóc una persona venjativa, ni ho seré ara. Però s’ha confirmat, altra vegada aquesta antiga dita. El temps posa a tothom al seu lloc.
5) Ha caigut un mite. El mite del totpoderós i temible aparell controlat per en Joan Puigcercós i en Xavier Vendrell. Queda clar, un cop vistos els resultats, que l’aparell actua com a aparell i prou. És a dir, realitza la feina política del dia i coordina l’activitat del partit. Res més. Aquells que induïen a pensar que l’aparell era una màquina terrorífica de purgació de militants “no aptes” han quedat retratats pel resultat a tot el territori. Puigcercós no té tanta força arreu del territori com se li presuposava.
6) Que el resultat mostra una Esquerra plural i que l’esforç és necessari per tal d’aglutinar novament a bona part de la militància per tal de no excloure i sumar. Però sobretot el nostre partit està viu i actiu, prova d’això és l’exemple que hem donat amb el passat dissabte i la que donarem el proper dissabte també.
Només em queda felicitar a totes les candidatures i sobretot, sobretot, a tota la militància que va donar una exemple i una lliçó a la resta de societat i partits polítics de democràcia interna.
[...] Bloc de Jordi Aranda: “De dissabte en dissabte” [...]
Un excel·lent anàlisi, tot i que respecte d’en Niubó, potser no hi estem d’acord: crec que és un gestor i motivador de recursos prou bo, que és el que cal a la Secretaria General.
En tot cas, cal felicitar-se pel resultat en que en Ridao i en Puigcercós han obtingut un resultat parell. La candidatura (ja “equip titular”) no fou, doncs, el que esperava: un President que destacaria molt per damunt del seu Secretari General, sinó que és una parella, un equip (en Ridao fins i tot va treure algun vot més que en Puigcercós).
Finalment, doncs, podrem demostrar un partit netament democràtic, a diferència dels altres partits que patim.
Salut, República i Independència!
“Però també ha jugat brut [l'Uriel] fent mal polític a altres persones, les quals en cap moment han intentat minvar o perjudicar la seva candidatura”
Podries explicar això? Gràcies!
Ja deus saber de que parlo. Aquí ningú es xupa el dit. A més de sentir declarions en les que textualment es donava per guanyador sense baixar de l’autocar, hi ha d’altres coses, les quals no crec que aquest sigui el lloc adequat per parlar-ne.
A més a més crec que Esquerra Independestista i bona part dels seus integrants hauríen de destinar una llarga temporada a reflexionar sobre els resultats i analitzar si la seves actuacions han estat bones per la seva candidatura (cosa que crec que ja queda més que demostrada) i per a la imatge del partit.
Ja sabent el pobres resultats que van treure, hauríen d’haver admés la derrota i possar-se a disposició dels guanyadors com vàren fer les altres candidatures. A més a més no entenc el cinisme de la portada de la web: “Esquerra Independentista consolida la seva presència al territori” crec que això si que necessitaria una explicació, però no t’amoïnis ja que entenc que l’Uriel ha de seguir venent motos. Però em sorprendria que hi hagués gent que la tornés a comprar.
Bon anàlisi! Sens dubte aquest congrés no acabarà ni de lluny amb la crisi d’esquerra, però suposo que hauia estat pitjor una escisió tipu PI o el partit domint per una coalició exaltada Uriel-Carretero (quin horror!!)
Un petit detall que t’has deixat en el teu analisi: Parles de que el temps posa tothom al seu lloc, poer et deixes que Esquerra Independentista té un any de vida… quants anys feia que en Puigcercós volia ser President d’Esquerra?
Jo et reconec que els resultats d’EI són baixos, però vaja, en un any el 18% dels vots, i en Puigcercós, mitja vida dedicada al partit com bé diu ell (no creguis que és un retret, per a res!) i obte només el suport del 37%, perquè si ens posem a recriminar als altres, jo també se d’alguns que corren pel Parlament que anaven dient que Gent d’Esquerra tindria el 60% dels vots.
Esquerra Independentista clar que ha reflexionat si a actuat bé… imagina si ha actuat bé que les altres candidatures han anat agafant algunes de les seves idees. I no et sorprenguin tan les coses, quan parlem de “consolidació del territori” és per algo.
M’explico, analitza els resultats per regionals o comarcals d’EI i fes un creumant amb el lloc on militen aquestos. T’estalvio la feina: on hi ha gent d’EI, els resultats superen com a minim el 20%, on no, Comarques Gironines o Alt Pirineu, per exemple, el suport baixa considerablement.
Conclusions. 1: amb un any és molt dificil tocar tot el país. 2: En Puigcercós amb tots aquests anys ha recollit els fruits d’anar amunt i avall, els necessaris per ser el primer però no els suficients com per anar “humiliant” als altres.
En fi, que tu potser creus que Roma va construir-se en dos dies, però no. Ni Roma ni qualsevol projecte polític per a Esquerra. Tot al seu temps.
1) Reagrupament va nèixer només dos mesos abans que EI. Però t’accepto que el vot recollit per Carretero és estructuralment diferent al d’EI pel que he comentat en el punt 2 del meu escrit.
2) No sé quan fa que Puigcercós volia ser president, ni crec que tampoc importi ja que això no deixa de ser una excusa per tapar les pròpies vergonyes, per tant m’estalviaré entrar al drap. Per cert Uriel també porta mitja vida al partit.
3) En el moment que hi ha 4 candidatures, si una obté el 40% al meu entendre ja és molt. Si tu saps d’algú que deia que Puigcercós recolliria el 60% dels vots, francament estava equivocat. però jo t’he aprlat de l’Uriel mateix, no d’algú que treballa a no sé on o que creu que no se quan. Eren paraules textuals d’un candidat a la Secretaria General.
4) Cert, Roma no es va fer amb una hora però no creus que seria molt més important i productiu recollir el 20% del suport d’EI per tal d’ajudar al canvi de rumb que necessita ERC en comptes de caure en personalismes.
5) Aviam, som ERC. Per tant, és més que lògic que les propostes s’assemblessin entre si. Tingues present, i aquí desmuntare part del teu argument, que les dues candidatures que van fer públic abans el seu programa van ser Reagrupament i Gent d’Esquerra. No sé qui copia a qui.
6) Et reconec que en més d’un cop m’havia plantejat cotar a l’Uriel, però crec personalment que li ha pogut un excés de personalisme (al meu entendre) i que ha utilitzat a gent per tal de fer mal a les JERC. Suposo que ja saps a que em refereixo… no? I això per mi és imperdonable per una persona que sap que són les JERC i sap quin és el seu funcionament.
1) Jo no votaria Carretero ni Carandell, reconec que se’m va passar pel cap en algun moment.
2) Doncs xec, ja t’ho dic jo. Alguns li retreuen al Puigcercós que al Congrés de Lleida del 2004 no s’animes a fer el salt i que finalment optes per votar de forma conjunta la Presidència per en Carod i la Secretaria General per ell. I l’Uriel pot portar mitja vida al partit, si, però té 33 anys i en Puigcercós diria que 42, els 4 darrers com a Secretari General del partit… no hem negaràs que això és un handicap prou important.
3) Et diria el nom de la persona, però té massa poder al partit… i en contra del que pensen alguns, si crec en represalies, lamentablement.
4) Acuses EI de personalismes? La unica candidatura que ha sumat gent de fora el partit com l’Elisenda Paluzie o l’Hèctor López Bofill. Mentre Gent d’Esquerra és “els Joans”… no se jo qui ha actuat amb més personalismes aqui.
5) Abans de que es crees Gent d’Esquerra, Esquerra Independentista va treure un llibre “Independència 2014″ d’11 autors (oh quin personalisme! En Puigcercós va treure un llibre-entrevista diria…) i també a la Conferència Nacional van presentar-se unes 10 esmenes, que després s’han recollit com a propostes per aquest Congrés… va, fes memoria, no m’obliguis a buscar-ho per donar-t’ho.
6) T’hi torno amb lo del personalisme… mentre a EI va fer-se un llibre entre 11 persones, Gent d’Esquerra tenia el llibre entrevista d’en Puigcercós o algo així. Mentre EI era Uriel, Jaume, Elisenda, Hèctor, Gent d’Esquerra era “els Joans”. I pel que fa el tema de les JERC, d’utilitzar, res de res, doncs no tenim 14 anys, jo en tinc 21. Que vinc a dir-te amb això… que pensem, reflexionem i actuem, perquè, qui a utilitzat les JERC? Aquells que en el seu acte de campanya foten mitja DN a l’escenari? No? (mira l’entrevista a en Puigcercós a singulardigital.cat de pas)
Per a mi, aquesta utilització de les JERC és lamentable: voler escenificar el suport unanim de les JERC, tal i com van recollir-ho els mitjans de comunicació del país. Les altres candidatures no van fer un gest semblant a aquest, deu ser que algú no té clar la diferència o la separació entre JERC i Esquerra.
Aranda, per haver estat els grans derrotats del dia 7, diria que hem estat els grans vencedors del 14. Però com dieue sempre, aquí no hi ha derrotats ni guanyadors, només guanya ERC. I jo em menjaré no renegociar el tripartit, i una altres es menjaran no estar al govern si tenen càrrecs principals del partit i hauran de consultar tothom.
El que no entenc és aquesta mania obsessiva a EI. I aquesta preopotencia paternalisme de “els d’EI pensen com Puigcercós, però estan allà per personalisme. Deixa’m dir-te que en el seu dia vam ser, com els regrupats, Puigcercós boys, però això no ens en fa per tota la vida. Tinc la percepció que ideologicament de qui més lluny estem ara mateix la gent d’EI és de’n Puigcercós. Així que STOP paternalisme, i STOP acusacions idiotes com manipualr les JERC i històries estranyes.
Sobre que ha caigut el gran mite, “El mite del totpoderós i temible aparell controlat per en Joan Puigcercós i en Xavier Vendrell. Queda clar, un cop vistos els resultats, que l’aparell actua com a aparell i prou. És a dir, realitza la feina política del dia i coordina l’activitat del partit. Res més. Aquells que induïen a pensar que l’aparell era una màquina terrorífica de purgació de militants “no aptes” han quedat retratats pel resultat a tot el territori. Pugcercós no té tanta força arreu del territori com se li presuposava”,
doncs dir-te que no és que no l’hagués tingut i mai hagués controlat amb mà de ferro el partit, si no que simplement, aquestes maneres se’ls hi han tornat en contra i han perdut suport justament quan creien que actuant així en guanyarien.
Això fa molts anys que ho dic sempre que em parlen d’un partit “fort” (entés com un partit on la direcció mana molt i on menys poder de decisió del militant de base hi hagi millor), xq al final estem parlant d’això quan es diu un partit “fort”, quan això no el fa fort, l’afebleix, xq tots els debats evitats en anys salten de cop un dia, amb les conseqüències que el Vendrell ha patit aquest cap de setmana.
Un partit fort és el que hem fet aquest dissabte: un partit on ara els militants tenen més poder de decisió, un partit que separa càrrecs de govern de càrrecs de partit… coses a les quals tu t’oposes (o fins ara t’hi oposaves, xq ja ho tenen molts de convertir en evidència allò que abans criticaven quan guanya aquesta opció).. però malgrat això seguireu dient que a EI tot és personalisme, quan som la candidatura que ha nodrit d’idees les altres, quan som la candidatura que ha fet el discurs més constructiu, quan hem fet un full de ruta vers el 2014 i unes propostes ideologiques i estratègiques més àmplies que ningú, quan som els qui més gent de la societat civil ha conseguit implicar al partit, quan tenim una direcció del moviment colegiada amb gent que no es deu res uns a altres, cosa que només passa a Regraupament però no es pot dir de les oficialistes, i malgrat tot Jordi, malgrat tot segueixes dient que tot és personalisme i que no pensem diferent…
A mi, quan dius aquestes coses, m’ofens. Els “joans” han guanyat i estic al seu servei, com reclames. Espero que ells també seran lleials amb l’ideari del partit i amb la ponència aprovada dissabte, i aleshores tindrem el partit unit que tant reclameu. De fet unit ja ho està, i empre ho ha estat.
Només aquells que des del poder reclaen no proposar alternatives divideixen. El debat, amb consens o sense, només enforteix.
1) Crec que així com hi ha vençuts i vençedors en unes eleccions, em sembla que en un Congrés tant sols hauria de guanyar el aprtit. Vencedors del dissabte? No sé fins a quin punt. Considero que qui hauria d’haver vençut era el partit no pas una família o una altra. Per cert si vèncer és haver de votar candidats al Consell Nacional d’altres candidatures com va fer EI; quina victòria tant pírrica no? Haver de votar a candidats d’altres candidatures quan aquest en cap moment obeixen o fan cas al programa tant ampli que dius tu que heu presentat.
2) En cap moment he parlat de paternalisme ni de Puigcercós boys. Suposo deuen ser dimonis que vosaltres mateixos necessiteu exterioritzar. El que no trobo bé i, encara més, perillós és haver actuat com ha actuat certa gent sabent que som un partit polític i que per tant estem en l’apartat màxim de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, la qual cosa exigeix una confidencialitat màxima. Suposo que ja m’entens.
3) Si en qualsevol partit, el PSC o CiU, preguntes entre la seva militància quin és el polític més valorat, em jugaria un braç per en José Zaragoza i en David Madí. Aquí, en canvi em siguit caïnites i s’ha fet diana amb qui s’ha posat a tir. Hi ha molt militant de tipus “soci” que mentres estava assegut al sofà en Xavier Vendrell estava sanejant l’economia del partit, fent-lo crèixer estructuralment o mobilitzant la militància per a manifestacions com les del 18 de febrer. Al Cèsar el que és del Cèsar. Una altra cosa és la que decideixi la militància i aquí sí que faré meves les paraules de’n Xavier: “La majoria sempre té raó”. En Xavier no va sortit escolit i va marxar fent una crida a la unitat, crec que molts haurien d’aprendre d’ell.
4) En cap moment he criticat a EI com m’acuses tu, ni als seus integrants. Si llegeixes bé les meves crítiques van orientades a una persona i a la seva manera d’actuar. Interpreto que si ja d’entrada fas una defensa tant aferrissada d’una cosa a la que no he atacat deu ser perquè tu i molts d’altres deveu tenir molt a callar.
5) Des de quan jo m’oposo a la separació de càrrecs. Jo no la trobo una mala idea però sempre he cregut que és necessari que hi siguin els càrrecs institucionals per tal de poder fiscalitzar la seva feina i rebre directrius d’actuació del partit. De fet no saps ni el que vaig votar, per tant no sé de que m’acuses. De totes maneres no em mamo el dit i intueixo d’on deus haver tret això, la qual cosa et deixa retratat. D’ara endavant me’n guardaré de parlar amb segons qui. Gràcies per advertir-me.
6) No reclamo estar al servei de ningú. Jo sóc amo de mi mateix i no més jo decideixo el que faig. No treguis les coses de mare, no demano a ningú que estigui al servei de res. No tens perquè estar-hi i sobretot dubto molt que hi estiguis, ja que anteriorment ja has demostrat que no és precisament la teva especialitat.
7) D’altra banda et dic que no penso entrar en més dinàmiques caïnites i no penso contestar més posts d’aquests tipus. El Congrés ja ha pasat i t’agradi, o no, hi ha nova executiva i toca treballar més que mai. Jo hi estic disposat, malauradament em sembla que hi ha gent que no. Tant de bo m’equivoqui.