El mirador

Ahir Frank Rijkaard es va asseure per darrer partit a la banqueta del Camp Nou per dirigir el Barça. El pèssim comportament i pèssima actitud dels jugadors del Barça van fer impossible una despedida mitjanament digne per un dels dos entrenadors que ha guanyat la Copa d’Europa en la història d’aquest club.

Prefereixo no parlar dels Deco, Eto’o, Edmílson, Zambrotta, Henry i companyia perquè em quedaria sol i sincerament, miri com es miri, caldria fer una neteja tant exhaustiva que és quedarien els encarregats de material i pocs més. Casualment, els que sempre han donat la cara, vagin les coses be o malament.

Rijkaard ha estat capaç de introduïr un nou concepte de futbol, una manera d’entendre aquest esport i una filosofia del joc tant en atac com en pressió defensiva de la qual els socis s’han empapat al llarg d’aquests cinc anys i no concep cap altre mànera de joc. Sens dubte podem afirmar que Frank Rijkaard ha creat escola i que poques coses cal canviar en manera de jugar.

És cert que Rijkaard ha tingut poca cintura tàctica i ha preparat malament alguns partits contra els que són, ara per ara, els mestres del plantejament tàctic Benítez, Fergusson, Mourinho… Però l’autèntic culpable de la debacle culé és al vestidor i al despatx de la secretaria tècnica. Ha faltat disciplina i actitud a l’hora d’aplicar el famós “codi intern”, ha faltat capacitat de gestió amb les crisis, ha faltat palnificació física (els jugadors del Manchester United semblaven avions). Al meu parer Txiki haurià de ser rellevat de les seves funcions i Rijkaard està obligat a marxar, no pas pel futbol de l’equip sinó perquè ha perdut la manca d’autoritat i al meu parer ja no té marge de maniobra per reconduïr la nau. Ara bé, això no treu que Frank s’ha comporat com un senyor. Fins i tot, pel meu gust, ha protegit massa als jugadors, tant fins al punt de consentir-los, la qual cosa li ha acabat costant el càrrec entre d’altres coses.

Molts jugadors no han estat a l’alçada, ni del seu sou, ni de la samarreta, ni dels colors, ni de l’escut; existeix una unanimitat clara que cal iniciar un nou projecte. Un nou projecte que serà encapçalat pel noi de Santpedor, Pep Guardiola. Aquesta és una jugada hàbil de Laporta, apostant pel fill predilecte del cruyffisme, però el President és conscient que ja se la juga a una sola carta.

Maniobres de Laporta i influències de Cruyff a part, arriba en Pep Guardiola. Un entrenador sense experiència, però una persona exigent, que coneix com mai l’entorn i que sap el que vol el soci i aficionat. Guardiola té la difícil missió de tornar a fer sentir els colors a un equip gairebé apàtic i aburgessat. Cal donar-li una oportunitat, perquè se la mereix, perquè se la guanyarà. Guardiola encarna perfectament la filosofia de toc, de moviment i de pressió a la qual Rijkaard ja ha acostumat al soci culé. La feina, però la tindrà vestidor. I no serà poca!

Gràcies per tot Frank!